GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Elisabeth Roura. Les bases de l’Estat Català

Elisabeth Roura. Les bases de l’Estat Català


Es publica la primera biografia del comte Ramon Berenguer IV, fundador del principat de Catalunya
 
El 2014 és any d'efemèrides. 300 anys de la resistència de Barcelona en la guerra de Successió, 100 de la fundació de la Mancomunitat de Catalunya. Dues dates que han motivat un auge de la nostra pròpia histèria. Però les celebracions estan passant per alt l'aniversari del comte Ramon Berenguer IV, un dels personatges cabdals de Catalunya. Nou-cents anys després del seu naixement, l'historiador medievalista Josep- David Garrido i Valls (Alacant, 1965) ha volgut "rescatar" el comte per reivindicar "l'home d'estat que va ser" en una biografia publicada per Rafael Dalmau, editor.
 
Ramon Berenguer IV (1113/14-1162), comte de Barcelona i príncep d'Aragó, va ser el responsable de la conquesta de Tortosa i Lleida, un fet decisiu per a l'espai geogràfic de la Catalunya actual. Casat amb Peronella, filla del rei d'Aragó, "sembla que l'única gesta important del comte fos el seu matrimoni, però el cert és que va dotar Catalunya de les primeres estructures d'estat", defensa Garrido.
 
Cap biografia a fons
 
Feia seixanta anys que no s'investigava sobre Ramon Berenguer IV, de qui, a diferència d'altres personatges, no hi havia cap biografia en profunditat, probablement a causa de la poca documentació que es conserva del segle XII. "Ja que sembla que només celebrem derrotes, vaig pensar que seria interessant investigar sobre la persona que va instaurar el principat de Catalunya", explica l'historiador, "és una efemèride important i positiva, passi el que passi el 9 de novembre.
Després de dos anys de recerca, Garrido, que ja havia escrit biografies de figures clau com Marti I i Jaume I, lamenta que la historiografia hispànica doni "un paper secundari als catalans", com si fóssim "una història subalterna". És per això que també ha treballat amb la historiografia aràbiga i les investigacions del professor alemany Schramm, que es va interessar per la figura del comte els anys cinquanta. Ramon Berenguer IV no només va ser crucial per a Catalunya i Aragó, sinó també per a Occitània, la Provença i les lluites amb els sarraïns.
La biografia es nodreix també d'alguns passatges anecdòtics, com la intervenció del comte en el saqueig de la base de l'exèrcit almoràvit a Almeria, que explicarà l'origen del nom del mercat de La Boqueria. "La història del principat de Catalunya té moltes connexions globals", exposa Garrido, "va ser un territori decisiu en l'època medieval, en què Espanya com a tal no existia, sinó que es parlava d'Hispània, amb al-Àndalus, Castella, Lleó, Navarra, etc."
 
Historiadors necessaris
 
L'alacantí reivindica el paper d'experts dels historiadors davant l'interès creixent per la novel•la històrica. "És fantàstic que s'escrigui sobre història, però s'ha de fer bé i amb versemblança." Garrido ha escrit una biografia academicista que repassa la vida de Ramon Berenguer IV, però el seu to divulgatiu la fa accessible al lector comú, "sense fer ús de la historiografia romàntica, però mirant que es pugui llegir a gust”.
 
El Punt Avui. 10/06/2014


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici