GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
"Els polítics han incorporat el relat històric fins el 1714, però més enrere no"

"Els polítics han incorporat el relat històric fins el 1714, però més enrere no"


Entrevista a Carles Camp, president de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya
Publicada a la"La Fada de Sarrià".
 
Carles Camp és nat a Granollers (1960), llicenciat en Enginyeria Química per l’Institut Químic de Sarrià i MBA per l’Escola d’Administració d’Empreses de Barcelona. La seva afició a la història el va fer adonar del gran nombre de falsedats que hi ha sobre la història de Catalunya. Amb uns amics i companys, el 2003 va crear la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya per tal de lluitar contra aquesta greu anomalia del nostre país.
 
Catalunya és lliure per escriure la seva pròpia història?
Evidentment que no, el fet de no tenir estructures d’Estat fa que no podem lluitar contra les manipulacions i tota mena de tergiversacions sobre la nostra història. L’obligació imposada de pertànyer als estats espanyol i francès ha provocat que els catalans haguem assumit uns criteris interpretatius de la pròpia història procedents dels interessos d’aquells estats. És una cosa que no és nova, cada cop que un país domina un altre manipula la història del dominat per justificar la seva dominació. Els romans ja ho feien, i les potències europees ho van fer quan val voler justificar la colonització d’Àfrica i Àsia.
 
El vostre llibre “Introducció a la Història de Catalunya. Una nova perspectiva” en parla?
El llibre, escrit per jo mateix, en Joan Cavaller i n'Armand Sanmamed, parla bàsicament de la història de Catalunya des d'una perspectiva integralment nova que s'allunya dels criteris interpretatius heretats de les historiografies espanyola i francesa. És un tema nou, si més no del tot. Algun aspecte del llibre s’ha tractat en altres llibres i estudis, però tot sencer, des de la prehistòria fins el 2010, quan li posem fi, no ho ha fet ningú. Es pot trobar a la pàgina web que recomanem que visiteu, on hi ha més de 2.500 articles, propis i d’altres, www.histocat.cat.
 
Hi ha proves evidents o bé són un conjunt de reflexions?
Hi ha proves evidents. Aquests dies sentim parlar de que Catalunya mai ha estat una Nació i que mai hem tingut estat, quan Catalunya va ser el primer estat europeu que va tenir el primer parlament, que va limitar el poder reial, el primer que va establir la divisió de poders, el primer que va permetre a la gent que no era de la noblesa pogués entrar a les principals decisions de l’Estat... . Hi ha coses evidents i n’hi ha d’altres que son versemblants i plausibles, indicis que les coses van anar d’una altra manera.
 
Creus que el poder polític català s'ha recolzat en la història?
Els polítics han incorporat el relat històric fins el 1714, però més enrere no.
 
Creus que la història anterior, la que fa referència a la Nació catalana, no s’explica prou bé dins de Catalunya?
S’explica bastant malament en general. Potser el període medieval s’explica prou bé, però per l’anterior i l'entremig, fins el 1714, s’utilitza la historiografia espanyola, que diu que érem un poble petit, decadent i enrederit, quan això és absolutament fals. Els historiadors Ferran Soldevila i Antoni Rovira i Virgili, abans de la Guerra civil, ja es plantejaven que estaven reescrivint la història de Catalunya, però la Guerra ho va tallar tot. Des d’aleshores els professors són alumnes o alumnes d’alumnes posats per Franco. Un exemple paradigmàtic d’historiador català seguidor de la historiografia espanyola és en Vicens Vives. Tècnicament era molt bo però estava al servei del règim, va ser ell qui s'inventà el concepte de "seny" català que fan servir els unionistes per no separar-nos d'Espanya..
 
Una darrera pregunta, si hi ha raons històriques que legitimen la Nació catalana, creu que aquests fets seran prou debatuts amb motiu de la consulta?
No entrarà al debat, al meu entendre. Els espanyols continuaran explicant les seves interpretacions tergiversades, però això no és tan important. Quan els EUA van començar el seu procés independentista no ho van fer per que havien estat una nació o un regne gloriós, ho van fer perquè estaven sotmesos a un poder colonial, estaven explotats econòmicament i patien una política que els impedia la seva prosperitat. Per això van decidir revelar-se, per aquest tracte injust que patien. Quan es van declarar independents allò era un acte il·legal, era considerat un crim d’alta traïció castigat amb pena de mort a la forca.


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici