Memòria històrica > Articles i documents

Sant Galderic reloaded

Òmnium cultural del Solsonès i el Consell Comarcal han tornat a organitzar aquest any les Jornades de Sant Galderic. Aquestes jornades tenen com a objectiu reivindicar aquest sant pagès d’origen occità.

Nascut a Vilavella (Aude, Occitània) cap al 820 i enterrat a Sant Martí del Canigó, Galderic va defensar els drets dels pagesos enfront del abusos dels senyors. Va ser canonitzat al concili de Narbona de 990. Durant la invasió francesa de 1654, les relíquies del sant van ser traslladades des de Sant Martí del Canigó al monestir benedictí de Sant Pau del Camp a Barcelona; el 1665, van tornar a Sant Martí del Canigó on hi van romandre fins al 1781, quan el monestir es va secularitzar. Avui són a la catedral de Perpinyà

Patró del Rosselló, el Conflent, el Vallespir o Perpinyà, va ser el sant patró dels pagesos catalans fins que, al segle XVII, els reis castellans van imposar Sant Isidre com a patró de la pagesia pels castellans (1)

Organitzades per Òmnium Cultural des del 2009, amb la idea inicial que la festivitat de Sant Galderic (16 d’octubre) fos una festa comarcal, no ha estat fins aquest any que, amb la col·laboració del Consell comarcal, les jornades s’han convertit en itinerants pel Solsonès.

La celebració itinerant va començar a la parròquia de Santa margarida de Navès on el rector mossèn Ramon Alsina va descobrir que la imatge de Sant Isidre era, en realitat, la de Sant Galderic que havia estat reconvertida

FEHC

Article de Carles Camp sobre la imposició de Sant Isidre

Qui és el patró dels pagesos catalans?

La pregunta sembla massa òbvia: la gran majoria diríeu o que no ho sabeu, o que, evidentment, és sant Isidre, la festivitat del qual se celebra el 15 de maig.

Es té aquest fet tan assumit que el nom d’aquest sant ha penetrat profundament en la mentalitat dels pagesos catalans. En efecte, hi ha un grapat de cooperatives agrícoles o ramaderes i tota mena d’associacions que duen el nom d’Isidre creient, de bona fe, que així honoren el seu sant patró.

Però això no és veritat. Millor dit, és mitja veritat, la pitjor i més cínica de les mentides. És veritat perquè així és canònicament, però no ho és perquè va ser i és una imposició castellana. M’explico.

Dintre la política unificadora iniciada a partir del regnat de Felip II de Castella, en la segona meitat del segle XVI, amb la fixació de la residència reial i la seva cort a Castella, concretament a Madrid, l’oligarquia castellana que envoltava al monarca va creure necessari unificar la devoció de la pagesia dels diferents regnes dominats pels Habsburg. L’advocació pagesa que volien imposar havia de ser un sant castellà, però no sols havia de ser castellà, havia de ser de Madrid, seu de la Villa y Corte on residia el poder reial. El problema és que no hi havia cap sant que complís aquests requisits.

Cap problema: se’l van inventar. La corona castellana va pressionar fortament el papa per aconseguir el seu objectiu. En plena Guerra dels Trenta Anys entre catòlics i protestants, el rei hispànic era el màxim defensor dels primers, la qual cosa feia que el papat fos permeable a les seves exigències.

El recurs va ser un tal Isidro, madrileny, personatge a qui les llegendes populars locals atribuïen bondats i prodigis, que sembla que hauria viscut cap al segle XI o XII, si és que mai va existir realment i si és que era realment de Madrid.

Així doncs Felip III de Castella va aconseguir que el madrileny Isidro fos beatificat el 14 de juny 1619 pel papa Pau V, i en un temps rècord, canonitzat per Gregori XV, el 12 de març de 1622. Tot el procés va transcórrer amb una extrema rapidesa, pròpia de la impaciència unificadora castellana que, fins i tot, fa tuf d’il·legalitat canònica o almenys de greus irregularitats. Malgrat que la butlla de canonització no va ser publicada fins cent anys després, el 1724, la corona va pressionar l’església hispànica perquè aquest sant novell fos nomenat patró de tots els súbdits pagesos dels Habsburg hispànics, incloent-hi, és clar, els pagesos catalans.

I així ha estat, a la pràctica, des de llavors fins ara, malgrat que l’església vaticana no n’ha reconegut oficialment el patronatge fins el 1960, en temps de Joan XIII.

El veritable patró dels pagesos catalans, i també dels occitans, és Sant Galderic, que se celebra el 16 d’octubre.

Aquest sant era natural del Conflent, real o imaginari, o amb una vida magnificada, va viure a la comarca del Conflent, entre el 820 i el 900 aproximadament. La seva fama de santedat va fer que fos canonitzat el 990 per l’arquebisbe de Narbona, màxima autoritat eclesiàstica del nostre país en aquells temps. És, des de llavors, el patró dels pagesos dels nostre país, Occitània inclosa. Encara és el patró del Rosselló, del Vallespir i del Conflent. Afortunadament, encara hi ha llocs, a part de la Catalunya Nord, com Rubí o Porqueres, que celebren la festa de la pagesia quan toca, per sant Galderic i no el 15 de maig del san Isidro.

Malgrat aquest fort arrelament popular. que feia més de sis-cents anys que durava, la tradicional i antiquíssima devoció catalana a Sant Galderic va ser desplaçada per reial decret castellà pel novell, prefabricat i desconegut San Isidro. I, malauradament, a dia d’avui, la major part pagesia catalana continua celebrant la seva festivitat el dia d’un sant inventat, imposat pels nostres colonitzadors.

Ens atrevim, des d’aquí, a fer una crida a la nostra pagesia perquè restauri l’advocació al nostre sant tradicional i nacional i noms de cooperatives i associacions, festes, celebracions, fires, etc., es traslladin des de l’imposat, estranger i artificial san Isidro del 15 de maig al nostre autèntic i tradicional patró sant Galderic el 16 d’octubre.

Sant Galderic reloaded

Qui és el patró dels pagesos catalans?

Política de cookies