GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Armand Sanmamed. Aragó, Monlau, Alabern: catalans en els inicis de la fotografia

Armand Sanmamed. Aragó, Monlau, Alabern: catalans en els inicis de la fotografia


S’ha inaugurat a la seu de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona l’exposició "El daguerreotip. L'inici de la fotografia"[i] amb motiu de la commemoració de la primera fotografia feta a Catalunya i a tot l’Estat espanyol, el 10 de novembre de 1839, tan sols uns mesos després de la presentació del nou invent a l’Acadèmia de Ciències de París, el 7 de gener d’aquell mateix any.
 
L’any 1839, és un any fonamental en la història de la fotografia. És l’any en què es presenta, públicament i oficialment, el primer procediment fotogràfic que, a diferència dels experimentats amb anterioritat, enregistrava i fixava les imatges de forma eficaç i perdurable i que, a més, tindria un ús comercial generalitzat. És el que es va conèixer com a daguerreotip, pel cognom del seu inventor, el francès Louis Daguerre.
 
A finals de 1838, Daguerre havia fet partícip del seu invent al prestigiós científic i polític nord-català Francesc Aragó[ii] que va percebre immediatament la transcendència de l’invent i, el 7 de gener de 1839, va remetre un informe preliminar a l’Acadèmia de Ciències de París. A instàncies d’Aragó, la cambra de diputats francesa va votar, el 2 de juliol, la concessió d’una pensió anual per a Daguerre, a canvi de l’adquisició dels drets del seu invent i, el 19 d’agost, Aragó en persona informava a la Acadèmia de tots els detalls del nou procediment.
 
Des d’un primer moment, s’evidencia el paper d’Aragó com a valedor de Daguerre i la seva implicació decisiva en l’afermament de l’invent davant l’opinió pública francesa i internacional. Les motivacions del polític català van ser, certament, de caire científic, ja que Aragó era un científic reputat que, entre altres disciplines, s’havia interessat per l’òptica; però no se’ns escapen també altres motivacions de caire polític: França esdevenia, gràcies a la clarividència científica i l’habilitat política d’Aragó, el bressol de la fotografia en un moment en què; arreu del món, més d’una vintena d’investigadors estaven a punt d’arribar o ja havien arribat als mateixos resultats que Daguerre.
 
El 24 de febrer de 1839, tan sols més i mig després que Aragó presentés el seu informe preliminar, el metge Felip Monlau, que estava exiliat a París per motius polítics, va redactar un informe sobre el daguerreotip (24/02/1839) i el va enviar a l’Acadèmia l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona de la qual era numerari. Quan va tornar a Barcelona, Monlau va convèncer els membres de l’acadèmia de comprar el daguerreotip que havia adquirit a París un altre català, Ramon Alabern, que es trobava a la capital francesa estudiant gravat cartogràfic i que havia estat instruït el funcionament del daguerreotip pel mateix Daguerre.
 
L’acadèmia barcelonina (sembla que més aviat van ser uns quants acadèmics) no solament va comprar l’aparell, sinó que va encarregar a Alabern la realització d’un primer daguerreotip, que seria sortejat per rescabalar el cost de la compra de l’aparell. El daguerreotip, que es va fer al Pla de Palau de Barcelona el dia 10 de novembre de 1839 en un acte públic i festiu, va situar Barcelona com una de les ciutats pioneres de la fotografia.
 
Armand Sanmamed
14/11/2014
 
 

[i] Exposició "El daguerreotip. L'inici de la fotografia" a l'AFB del 13 de novembre de 2014 al 28 de febrer de 2015.

 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici