GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Artal. La composició de l

Francesc Artal. La composició de l'aire


En el conegut i divulgadíssim manual Química General Moderna dels professors Joseph A.Babor i José Ibarz Aznárez, conegut popularment per milers d’estudiants com el Babor-Ibarz (1ª edició Barcelona 1935), hom pot llegir a la nota 1 del capítol 27 dedicat a l’“Atmósfera y elementos inertes”: “Hem de mencionar també l’espanyol Antonio de MARTÍ FRANQUÉS (1750-1832), nascut a Altafulla (Tarragona), notable investigador i Acadèmic de Ciències de Barcelona (1786). Les seves investigacions relatives a la determinació de la composició de l’aire, publicades en 1795 [sic], són molt notables, no sols per revelar un experimentador exepcional, sinó pels resultats trobats, atesa l’exactitud de la seva anàlisi de l’aire, donant una proporció en volum d’oxigen (ayre vital) d’un 21%, que és superior a totes les medicions efectuades en aquella època (Cavendisch, 20,8; Priestley 20-25; Scheele, 27; i Lavoisier 27% en volum d’oxigen)” (traduït de castellà de la 6ª edició, Barcelona, 1958, p. 597).
 
Tal com assenyala Josep Grau-Bové, Antoni de Martí i Franquès és el primer que descobreix que la proporció d’oxigen dins l’aire és constant, és del 21%, i ell fou el químic que s’acostà més al percentatge real, que és del 20,946%. Després del descobriment de l’oxigen per part de l’anglès Joseph Priestley (1733-1804) –parlava d’un gas anomenat “aire desflogisticat” que purificava l’aire, car les plantes, deia, consumien CO2 i desprenien oxigen− i després del francès Antoine-Laurent Lavoisier (1743-1794), que va deduir que l’aire estava format per dos gasos: el gas descobert per Priestley, l’oxigen, i el nitrogen, essent l’oxigen el que permetia la combustió i la vida normal dels animals i les plantes, Martí i Franquès presentà el resultat dels seus mesuraments el 1790, a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barclelona, dins la memòria Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico y sobre varios métodos de conocerla.
 
La contribució de Martí i Franquès a la concreció de la composició de l’aire va ajudar de forma prou rellevant al desenvolupament de la química moderna, car aquest descobriment va facilitar el fet de poder aïllar d’altres elements; i cal tenir present que, per exemple, l’oxigen és un element que engendra diversos àcids. Aquest avenç va obrir més portes a l’aplicació dels coneixements químics al desenvolupament industrial. A la memòria Experimentos y observaciones sobre los sexos y fecundación de las plantas, presentada pel març de 1791 a l’acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona, va refutar els experiments de l’abat italià Lazzaro Spallanzani (1729-1799) i va demostrar que per a les mateixes plantes de Spallanzani hi intervenien els dos sexes en la reproducció. L’aportació de Martí i Franquès sobre la composició de l’aire fou reconeguda de forma relativament força ràpida per la comunitat científica internacional, i als EUA fou citat amb el cognom “De Marty”. Se l’arribà a anomenar, erròniamet, Demartí, Marty, i àduch Macarty a França. Segons Ernest Lluch, Martí i Franquès col·laborà a la Societat Econòmica d’Amics del País de Tarragona, junt amb els bisbes jansenistes Armanyà i Fèlix Amat, amics seus.
 
23/10/2013


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici