GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. Una facultat global d

Francesc Roca. Una facultat global d'economia (1903)


Una de les ponències del primer congrés universitari català, celebrat a Barcelona el 1903, va ser la proposta de creació d'una Facultat d'Economia molt innovadora: una escola naval de comerç. L'autor de la proposta era Joan Antoni Güell i López (1874-1958), membre destacat de la família d'empresaris iniciada per Joan Güell i Ferrer, l'home del Vapor Vell de Sants.
 
La Facultat global d'economia que es proposava es basava en el model educatiu anglès (que Güell coneixia bé car havia ampliat els seus estudis universitaris en un college de la universitat de Cambridge). Però, no tenia precedents a Europa. De fet, només s'havia assajat una experiència semblant en dues universitats dels EUA: les de Dartmouth i Louisiana.
 
La idea motor de la Facultat d'Economia que es proposava era realitzar els cinc cursos de la carrera en un espai semblant, però diferent, del dels college anglesos en què convivien alumnes i professors. Aquest espai seria un vaixell (amb tripulació, és clar) que navegaria durant els nou mesos del curs escolar, amb entre unes 1.000 i 2.000 tones de càrrega. Els professors, i els alumnes dels dos últims cursos podrien comerciar en temps real.
 
Els cursos es farien a bord, en alta mar o als diferents ports. Les vacances serien els tres mesos d'hivern. Cada curs el vaixell seguiria una ruta marítima diferent. El primer any, alguns ports d'Europa: de la Mediterrània (Barcelona-Gènova-Marsella) a l'Atlàntic (Le Havre-Liverpool-Hamburg). El segon i el tercer curs, les ciutats de les costes atlàntiques d'Amèrica del Nord i de Sud-amèrica. El quart curs, el nord d'Àfrica (Alger, Marroc) a Sud-àfrica (Ciutat del Cap). L'últim curs, pel canal de Suez, fins a Àsia-Pacífic i Austràlia.
 
Les assignatures troncals eren economia política, dret, comptabilitat, àlgebra, geografia, física i química, coneixement dels productes comercials i tres llengües: francès, anglès i alemany. Els diumenges, classes de moral, història i literatura. A més de la teoria/política econòmica, es considerava que eren molt importants les llengües estrangeres i la geografia (avui entorn econòmic, ahir estructura econòmica). El programa d'economia política tenia cinc parts: producció, distribució, circulació i crèdit, consum i cooperatives, legislació industrial i comercial (avui economia del sector públic). Del 1903 al 2015, els canvis no han estat grans.
 
El pla de treball de cada dia (de dilluns a dissabte) era: 5 h de classes teòriques, 4,5 h de educació física i/o treballs manuals, 2,5 h de tallers artístics i literaris, 9 h de repòs, 3 h per als àpats . Els diumenges, temps lliure, i, també, algunes classes. La proposta del 1903 de Joan Antoni Güell era, potser, excessiva. I cara. Però cal situar-la en el món de la primera globalització. Cent anys i escaig després, als Països Catalans funcionen un bon nombre de facultats d'economia. I, totes tenen, és clar, una vocació global.
 
Joan Antoni Güell i López
La proposta de la creació d'una Facultat global d'economia / escola naval de comerç venia d'un empresari i col·leccionista d'art amb formació britànica que seria president d'algunes de les empreses catalanes més importants: la Companyia Transatlàntica (que podia ser útil a la futura escola naval), el Banc Hispanocolonial (amb interès per les economies llunyanes), Asland, i accionista de l'empresa més gran del Marroc espanyol: Mines del Rif.
 
 
L’econòmic 26/04/2015


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici