GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Enric Gomà. Castellufos

Enric Gomà. Castellufos


Al meu entendre, una hipòtesi plausible de l’origen de catalufo seria el seu equivalent castellufo, que sospito que data de més antic. On apareix castellufo? A Maó. Així és com s’anomenen –o s’anomenaven, desconec si perdura- els habitants des Castell, la població que va néixer a l’entorn d’una força. A un cop de roc de Maó. Si mai s’hi arriben, els aconsello llogar-hi una barca i entrar a Maó per mar. S’adonaran de com n’és d’inexpugnable, Maó. Ara, Maó-Mahón. Com Vitoria-Gasteiz. La distància entre Maó i Mahón podria dur a molts turistes a error i no entendre que han arribat a Menorca. Tot i que Maó-Mahón, ben mirat, sembla un topònim de la Polinèsia.
 
Una força és una manera antiga de dir una fortalesa, una plaça fortificada. Intueixo que l’expressió a la força, els pengen juga amb el doble sentit de força. Això és, encara que no vulguin, hauran de passar per l’adreçador o la forca, en el cas dels penjats de la Força. Per això, quan algú et diu “A la força, els pengen”, t’està dient que t’hi posis com t’hi posis, s’acabarà imposant allò que no desitges. Feia temps que tenia ganes de dir-ho, ja em disculparan la marrada. Si no ho explico aquí, encara ho hauria acabat explicant per la megafonia del Caprabo.
Però no ens distraguem. Es Castell, a Menorca, és la fortificació arran de Maó, reblerta de militars castellans des del 1802 (i abans del 1715, també) i castellufa va ser una manera despectiva dels maonesos d’anomenar el militarot, funcionari o qualsevol altre ciutadà del regne d’Espanya que vivia as Castell. Parla castellufa, deien (i continuen dient, tot apunta), en el sentit que tothom pot deduir: parla castellà. D’aquí, castellufa es convertiria en una manera de designar el militarot, funcionari o altres paisans d’aquests: un castellufa, uns castellufes. Els maonesos ens sabran aclarir si és vigent actualment o no.
El Diccionari Alcover diu:
CASTELLUFA m. i f.
 
Nom satíric que els maonesos donen als habitants d’Es Castell o Villacarlos. Etim.: de castellà, amb afegitó final pres de llufa «ventositat». És freqüent dir «parla castellufo» en lloc de «parla castellà» (Men.).
 
Però observo que castellufa, en tots dos sentits, idioma i individu, és viu en moltes publicacions impreses a Mallorca. Fins i tot un seguidor mallorquí de l’Athletic de Madrid es fa dir Castellufa. Amb tot l’orgull matalasser i castellufo.
 
De castellufa al masculí castellufo, el pas és evident. Amb una presència forta a les Balears, la paraula deuria passar a Catalunya. És cert que en una peça de teatre de 1869 de Vidal i Valenciano, vilafranquí, hi apareix: “parla castellufa” (el rector, deu referir-se a aquella norma que feia que els rectors haguessin de fer el sermó en castellà). Però diria que ve de les Illes.
Catalufa, catalufo, seria, doncs, una paraula sorgida a partir de castellufa.
 
Arran de l’enrenou provocat per la piulada de Marina Pibernat, que es presentava a les municipals de Girona per IC-EUiA, penso que se n’ha fet un gra massa. Si ens diuen catalufos, tampoc no cal que ens esquincem el xandall. Deixant de votar-la n’hi havia ben bé prou. Per això els partits de la seva candidatura, la d’IC-EUiA, l’han enviat cap a casa. Perquè els restava vots. Tots els candidats una mica desperts saben prou bé que la grolleria i l’estupidesa anticatalana els resta vots. Per això quan els polítics madrilenys vénen a Catalunya sempre diuen allò de “Me encanta el catalán, me encanta Espriu”. No falla. I ve de lluny. Ja ho deia el comte-duc d’Olivares, “Me encanta el Rector de Vallfogona”.
 
 
Núvol 23/05/2015


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici