GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Joan-Lluís Lluís. Quatre mots nostres passats al francès: (1) Galera

Joan-Lluís Lluís. Quatre mots nostres passats al francès: (1) Galera


Si la llengua espanyola ha estat prou permeable per integrar algunes desenes de paraules nostres, en canvi poquíssims mots francesos vénen directament del català. En veurem quatre. Avui: galère.
 
Sembla que hi hagi pocs dubtes que la paraula catalana galera o, més antigament, galea vingui d'un nom grec de peix, mostel o tauró segons les fonts, per analogia de velocitat i agilitat. “Venc missatge del comte de Proença, per rics-hòmens de sa terra, que a dia sabut vendrien ab una galea a Salou”, va escriure Jaume I a la seva Crònica.
 
Aquest vaixell característic de la doble tracció, rems i veles, però emblemàtic sobretot com a vaixell de combat i pel fet que els remers eren sovint presoners, va senyorejar el Mediterrani fins al segle XVIII. Segons Joan Coromines, galera “degué propagar-se a les llengües veïnes des del català”. Per capil·laritat, des d'aquestes llengües va passar, entre d'altres, a l'alemany –galeere–, l'anglès –galley–, el polonès –galera– o l'hongarès –gálya–. En italià galera té la característica d'haver sofert una modificació semàntica i de designar una presó, recordant així que la galera era sovint una mena de penitenciari mòbil d'on molts condemnats no sortien mai vius.
 
Així doncs, la galera catalana va engendrar la galère francesa. En aquesta llengua, aquesta paraula va conèixer un incontestable èxit literari. El 1645 l'escriptor Cyrano de Bergerac, a la seva peça Le pedant joué (El pedant enganyat) imagina com un jove estafa el seu pare fent-li creure que ha estat raptat en una galera turca. El pare s'exclama: “Què dimonis anava a fer en la galera d'un turc?” Uns anys més tard, el 1671, Molière va pispar sense miraments aquesta idea, adaptant-la a la comèdia Les fourberies de Scapin (Les trapelleries de Scapin), injectant-li el seu incontestable geni. En aquesta peça el pare enganyat repeteix mecànicament, com un refrany d'impotència: “Què dimonis anava a fer en aquella galera?” Ràpidament, aquesta rèplica va passar a la llengua parlada com a locució per indicar que algú s'ha posat en un tràngol. A finals del segle XVIII, el diplomàtic francès Claude-Carloman de Rulhière explicava en les seves memòries com unes cortesanes que acompanyaven el tsar Pere III de Rússia, quan va haver d'abandonar el tron, el 1762, feien broma entre elles repetint-se, en al·lusió a Molière: “Què anem a fer en aquesta galera?” Aquest vaixell ja tenia el seu sentit figurat.
 
Aquesta accepció ha perdurat fins avui en el llenguatge popular francès. Així algú podrà exclamar-se, traduït aquí literalment: “Trobar feina avui, quina galera!” Fins al punt que el nom ha donat un verb, galérer, que permet descriure millor tota mena d'entrebancs i problemes. De nou traduït literalment: “Amb la vaga de trens he galerat tot el vespre per tornar a casa.” De la galera-presó italiana a la galère-entrebanc francesa, tot és penós i desagradable, com no podia ser altrament tractant-se d'un vaixell que, per aquells que hi estaven encadenats, devia ser a l'encop cambra de tortura i taüt.
 
Presència 28/06/2015


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici