GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Joan Santanach: “Llull tenia clar que necessitava el poder”

Joan Santanach: “Llull tenia clar que necessitava el poder”


Anna Punsoda. Barcelona.  / 29.06.2015
 
Al 2016 farà set-cents anys de la mort de Ramon Llull. Joan Santanach, professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona i coordinador de la editorial Barcino, és el comissari de l’any Llull —pensat per divulgar la vida i l’obra de l’autor a través de cicles de conferències, exposicions i d’alguns projectes editorials. Anna Punsoda l’ha entrevistat i Laia Serch li ha fet les fotos.
 
Anna Punsoda: Sembla que hi ha tants Ramons Llull com escoles de lul·listes. Tu des de quina disciplina t’has aproximat a l’autor i en quina escola t’inclouries?
 
Joan Santanach: Sí que ens podem aproximar a Llull des de perspectives molt diverses. Es tracta d’un personatge excepcional, amb una biografia apassionant i que va parlar sobre totes les disciplines de la seva època. Sobre teologia i filosofia, sobre medicina, dret, lògica, retòrica, astronomia. I ho va fer des d’un punt de vista molt personal, cosa que a l’edat mitjana no era gens habitual.
 
Jo m’hi he acostat des de la filologia, l’edició de textos i l’anàlisi literària. Per comprendre Llull correctament, com qualsevol altre autor, és imprescindible disposar de textos editats críticament. Això passa per tenir un bon coneixement de la transmissió de la seva obra i de la seva recepció. I per fer per una lectura atenta de les obres que permeti detectar en quins llocs els seus lectors no hi han estat prou fidels, sigui deliberadament o no.
 
A.P Josep Batalla lamentava en un article a Núvol que s’hagi volgut convertir Llull en un precursor de la lògica moderna i que se n’hagi obviat la dimensió religiosa. Què n’opines?
 
J.S A l’edat mitjana la lògica era una disciplina fonamental per al coneixement i la discussió. Llull hi va fer aportacions molt destacades. Per això, i per l’interès que determinats pensadors com Leibniz van mostrat per l’Art, s’ha considerat Llull un precursor de la lògica moderna i en conseqüència de la combinatòria informàtica. Ara bé, és evident que aquesta derivada no té res a veure amb als objectius de Llull. Sigui com sigui, això no es contradiu amb la dimensió religiosa que indiscutiblement dóna forma a tota la seva producció.
 
A.P Com arrencar Ramon Llull de l’àmbit de le literatura i fer-lo més present en la filosofia, les ciències o la cultura religiosa?
 
J.S Si dónes un cop d’ull a la bibliografia internacional que es publica, veuràs que no se’l circumscriu únicament a l’àmbit de la literatura. Pel que fa a l’educació secundària, doncs sí. Abans de res caldria explicar als professors d’altres matèries què va fer Llull en els àmbits respectius. Ja fa alguns anys que Llull té el lloc que li correspon a les històries del pensament, però això no l’ha fet més presents en els plans d’estudis. Però de coses, se’n van fent. Per exemple les fundacions Carulla i Catalunya-La Pedrera tenen molt avançat un projecte educatiu que es posarà a disposició del professorat de secundària i que permet fer aproximacions a Llull des de diverses assignatures.
 
A.P: Què pot explicar-nos l’Ars Magna avui?
 
J.S: L’Art de Llull és una creació extraordinària del pensament humà. Llull la va concebre com a arma dialèctica per fer evidents els errors dels infidels. Però les seves possibilitats eren molt més àmplies. Ell també la considerava útil per a la investigació científica i el coneixement del món, i fins i tot per a la contemplació divina. El Llibre d’amic e amat és en bona part construït sobre l’Art. Totes aquestes aplicacions expliquen que l’Art fos molt llegida arreu d’Europa fins ben bé el segle XVII inclòs, i de vegades més tard. Ara bé, es tracta d’un paradigma difícilment aplicable actualment, si més no des del punt de vista científic i dialèctic.
 
A.P: Anem a El Llibre de les bèsties, que està dedicat a Felip IV de França i que és una faula de pensament polític. Com definiries la relació de Ramon Llull amb el poder?
 
J.S El Llibre de les bèsties és un text que parla de l’exercici del poder i adverteix els governants, i específicament Felip el Bell, que aleshores encara era jove, dels perills dels mals consellers. Ramon Llull, no ho oblidem, havia estat cortesà de Jaume de Mallorca, que era oncle de Felip de França. Per tant el rei fancès era nét de Jaume el Conqueridor. Aquesta proximitat i la protecció que sempre va brindar-li el seu senyor devien facilitar a Llull l’accés als governants, tant reis com papes i altres personatges influents.
 
Tots aquests contactes eren imprescindibles si volia aconseguir els seus dos grans objectius: d’una banda, la conversió al cristianisme de tots els no cristians, fossin d’on fossin, no sols d’Europa, i, de l’altra, la reforma de la mateixa Cristiandat. Llull era conscient de la magnitud d’aquests projectes i de la necessitat de trobar aliances i suports que l’hi ajudessin. D’aquí la necessitat d’una estratègia per aproximar-se als poderosos, establir-hi contactes i exercir la diplomàcia al nivell més alt. Llull va aconseguir ser rebut i escoltat per tots ells, encara que sense gaire èxit. Contràriament al que de vegades s’ha dit, no era ni un visionari ni un utòpic descerebrat. Llull tenia clar que necessitava el poder perquè es concretessin els seus objectius, que eren d’abast immens. I va dedicar grans esforços en aquest sentit.
 
A.P Deia el Pare Batllori que el pensament medieval als Països catalans havia d’entendre’s per la interacció entre el món llatí, el món bizantí i el món islàmic. Com ho veus? Quin paper juguen aquests mons en l’obra de Llull?
 
J.S Llull va néixer a Mallorca tot just tres anys després de la conquesta cristiana. Mallorca era als límits entre el món cristià i el musulmà, on les dues cultures interactuaven, encara que no estiguessin en un mateix pla d’igualtat. A més hi havia una influent minoria jueva, amb molt més pes en l’obra de Llull que no pas Bizanci, que quedava molt lluny. Aquest context va marcar radicalment la seva visió del món i s’ha de relacionar amb les respostes que va donar en aquelles circumstàncies. De totes tres cultures, la que va tenir més pes en la seva obra és la llatina, encara que les altres dues hi són ben resseguibles, especialment la musulmana.
 
De totes maneres cal matisar l’afirmació sobre la cultura llatina de Llull, perquè no va ser en cap cas un intel·lectual llatí en els mateixos termes que ho van ser un Tomàs d’Aquino o un sant Bonaventura. Llull era un laic amb la formació pròpia d’un cortesà, que quan va decidir estudiar teologia ho va fer amb més de trenta anys i de forma autodidacta, fora dels canals reglats i de la universitat controlada pel clergat. Això explica la seva extraordinària originalitat, en què té un paper molt important la seva condició de laic, d’escriptor en vernacle i d’antic lector de literatura romànica: els models i els referents romànics hi tenen molta més presència que no pas els llatins. Per entendre’ns, darrere de Blaquerna hi ha Perceval i Galaad, no pas Enees. Això fins i tot s’observa quan escriu en llatí, encara que sembli paradoxal.
 
A.P Anem ja a l’any Llull, com has pensat organitzar-lo en línies generals?
 
J.S L’Any Llull és el resultat de l’esforç de molta gent que hi treballa des de força abans que jo fos nomenat comissari. En primer lloc hi ha el Comitè Organitzador, presidit pel conseller Mascarell i integrat per especialistes i persones de prestigi del món cultural. Cal esmentar la Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i l’Àlex Susanna, director de l’Institut Ramon Llull, que han recollit i orientat nombroses iniciatives, i que continuen ben implicats en l’organització de l’Any Llull.
 
Pel que fa a les activitats, hem de distingir dos àmbits d’actuació diferents. D’una banda, el de la universitat i la recerca internacional, en què Llull és conegut i estudiat, i en el qual sobretot hem de donar suport a projectes i iniciatives que ja estan en marxa. Entre aquests, els més destacats són sobretot els dos congressos internacionals que se celebraran a Palma i a Barcelona el novembre de 2015 i el de 2016, respectivament.
 
De l’altra, el del públic general, per al qual Ramon Llull no passa de ser el nom d’algunes institucions o d’un premi literari. Aquí és bàsic posar els mitjans perquè la figura de Llull i si més no les seves obres més destacades siguin conegudes i reconegudes. Preparem una gran exposició a Barcelona, i també hi ha en marxa tot un seguit d’altres actes, xerrades, i projectes artístics i musicals, que han de contribuir a aquesta difusió. I no cal dir, publicacions. També estem estudiant quina és la manera més efectiva per incidir en l’àmbit educatiu, on voldríem que l’Any Llull tingués un ressò especial.
 
A.P Amb quins centres docents i institucions col·laborareu?
 
J.S D’entrada amb les universitats, que tindran un paper central en l’organització dels congressos que he esmentat. Des del punt de vista docent, també hi hem d’implicar la Conselleria d’Ensenyament. I hi ha tot d’altres entitats —he esmentat dues fundacions privades, però també hi hem d’afegir biblioteques, centres culturals, mitjans de comunicació, etc.— que preparen projectes vinculats amb Ramon Llull. Hi ha moltes iniciatives vinculades al món artístic, impulsades per companyies teatrals, compositors, productores, etc., que cal integrar dins de la commemoració. Des de l’organització de l’Any Llull hem de contribuir a acompanyar-les, assessorar-les i fer-ne difusió.
 
A.P Com fareu visible l’efemèride als Països Catalans? I a l’estranger?
 
J.S Diversos dels membres del Comitè Organitzador són mallorquins i valencians. Jo he estat nomenat comissari de l’Any per al Principat, i en aquest moment estem a l’espera que es nomeni el comissari corresponent per a Mallorca, amb el qual hem de sumar esforços. També cal remarcar el paper del bisbat de Mallorca i del seu representant, Nadal Bernat. Pel que fa a València, d’aquí uns dies em reuniré amb un grup de professors de diverses universitats del País Valencià per parlar sobre la qüestió. Hem d’insistir a vincular els diversos territoris del domini lingüístic a la commemoració. A Andorra, per exemple, es conserva un interessant manuscrit lul·lià. L’Any Llull constitueix una ocasió única per reivindicar-lo.
 
A.P Disposareu de finançament per ajudar les editorials que es proposin publicar alguna obra de l’autor de forma més divulgativa?
 
J.S Per ara encara no disposem d’un pressupost específic per a l’Any Llull. Confiem que no trigui gaire. Però, en qualsevol cas, ens hem de remetre als suports ja establerts de l’ICEC o de l’Institut Ramon Llull. Afortunadament, ja hi ha unes quantes edicions en procés pensant en la commemoració. Fins i tot hi ha algunes edicions publicades. Sembra Llibres, de Carcaixent, acaba de treure una adaptació lingüística del Llibre de les bèsties a cura de Roc Casagran. Em consta que no és l’única versió que se’n prepara. Barcino, per exemple, treballa per oferir versions anotades d’alguns dels títols de Llull més importants (el Llibre de meravelles, el Llibre d’amic e amat, la Doctrina pueril, el Llibre de l’orde de cavalleria, el Blaquerna o el Gentil, entre altres). També treballa per publicar actualitzacions, com ara del Llibre d’amic i amat que esmentava, dels Accidents d’amor o bé de l’Arbre exemplifical. I hi ha, és clar, diverses traduccions en elaboració, que han d’aparèixer en els propers mesos.
 
 
Núvol, 30/06/2015


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici