GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. 1299: Llibertat de moviments

Francesc Roca. 1299: Llibertat de moviments


El Parlament català, reunit el 1299 a la ciutat de Barcelona per iniciativa del rei Jaume II, va decidir aprovar la lliure circulació de les persones pertot el territori català on el Parlament tenia jurisdicció i per totes les rutes de la mar. Només els pagesos de remença, que estaven subjectes a les terres de la propietat on treballaven, estarien exclosos, per un temps encara, d'aquest 'usatge' o 'constitució' aprovat pel Parlament.
 
La possibilitat de moure's lliurement per tots els camins, i per tot el mar, és d'una transcendència fora de dubtes. Es una clara manifestació dels avenços jurídics que es registren, des del segle XIII com a mínim, i, si més no, a Catalunya, sota un mode de producció dit feudal, que, en part, perdura fins a les revolucions liberals del segle XIX. També era una aposta evident per la llibertat i la competència comercial, tant per terra (on els traginers i els carreters tenien un ampli camp per córrer) com per mar (que fou, fins al segle XX, el gran instrument de transport, i de comunicació).
 
Ara, aquesta llibertat no significava que els camins no estiguessin perfectament regulats. Per exemple, s'establiria una amplada mínima (d'uns 2,73 m.) per als camins rals, per on podien passar carros, i un altra amplada mínima (de 2,33 m.) per als camins de bast (per on circulaven, només, homes i animals de càrrega). Pel què fa al
mar, la llibertat es concretà en el Llibre del Consolat de Mar. Un codi marítim acceptat internacionalment, resultat d'una gradual i sàvia elaboració dels navegants catalans
i usat pels navegants de tots els països.
 
Francesc Roca
20 minutos
 
Per saber-ne més: M.A. Vila: La vida i l'economia de Catalunya (segles XIII-XVII). Barcelona, Pòrtic, 1983


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici