GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials

Editorials

Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Camp. El seny i la rauxa, el general Franco i Unió Democràtica de Catalunya

Carles Camp. El seny i la rauxa, el general Franco i Unió Democràtica de Catalunya


En l’editorial titulada El seny i la rauxa i el general Franco explicàvem com l’historiador col·laboracionista Vicens Vives va inventar unes noves definicions dels conceptes ‘seny’ i ‘rauxa’. En el moment d’escriure aquestes ratlles (agost 2015) és necessari recordar una part substancial d’aquesta editorial:
 
Ens diuen els espanyols i els seus sequaços catalans que “els catalans no ens hauríem de deixar dominar per la rauxa independentista i recuperar el nostre seny ancestral”.
 
El Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra defineix “seny” com a:
 
“Ponderació mental; sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació.”
 
I “rauxa” com a:
 
“Determinació sobtada, pensada capriciosa”
 
Tanmateix, en ple franquisme, Vicens Vives[i] va reformular aquests conceptes molt al gust d’aquell règim. Segons la seva particular visió, quan els catalans negociem les condicions del nostre sotmetiment amb qui ens ha esclafat i ho fem en total inferioritat, esperant recollir algunes engrunes; quan no ens arrisquem a lluitar per la nostra llibertat i ens resignem humilment a acceptar la nostra condició de vençuts, actuem amb seny.
Però si ens rebel·lem contra la situació de sotmetiment que l’estat espanyol ens imposa, no ens conformem amb les engrunes ni amb les llaminadures com un gos ben ensenyat i volem lluitar i arriscar per aconseguir la nostra llibertat i defensar el nostre idioma, d’això se’n diu rauxa.
 
Així doncs, el conceptes “seny” i “rauxa” franquista reformulats per aquest historiador, vindrien a significar:
 
“Seny: Acceptació humil del nostre sotmetiment a l’estat espanyol, mentre aguantem estoicament tota mena de robatoris, insults i vexacions i esdevenim, així, ciutadans de segona a casa nostra, tot i permetent que el nostre idioma sigui secundari respecte del castellà i que se’ns mantingui l’estatus de colònia alhora que ens conformem amb un catalanisme d’anar per casa reduït al mer folklore”.
“Rauxa: Negació estúpida a voler trencar amb la nostra actual situació de sotmetiment i humiliació, perquè de ben segur que hi prendríem mal ja que sortir de l’estat espanyol ens causaria tota mena de perjudicis i mals irreparables.”
 
Així, quan el president Rajoy i d’altres, ens demanen que tinguem seny i no ens deixem endur per la rauxa es refereixen a aquest concepte franquista elaborat per Vicens Vives.
Tenim ara (agost 2015) un partit polític que, malgrat haver estat fundat el 1931 amb la finalitat d’alliberar Catalunya, està treballant contra la independència del nostre país. Els seus líders, creatius ells, s’han inventat una nova definició de ‘seny’, basada en la de l’historiador franquista Vicens Vives. Volen camuflar-se amb la disfressa de catalanistes, perquè no poden amagar les injustícies econòmiques, culturals i morals a la que Catalunya està sotmesa. Segons ells, que Catalunya actuï amb ‘seny’ vol dir:
 
Que ha de dialogar amb l’estat espanyol per solucionar els problemes i el maltractament que rep; dialogar amb qui no dialoga, sinó que sotmet, amenaça, insulta i no escolta; dialogar amb qui no compleix els pactes; dialogar amb qui mai ha volgut saber res de les setze propostes d’un encaix just dins l’estat han sortit de Catalunya des del 1760 d’encaix. Com  a darrer exemple significatiu, la sentència del seu Tribunal Constitucional de juny del 2010 contra l’Estatut de 2005, malgrat les promeses fetes des del mateix estat espanyol [1].
 
De debò és tenir ‘seny’ pensar que hi pot haver una solució dialogada entre Catalunya i l’estat espanyol? Com es pot ser tan il·lús?
 
Carles Camp
1/11/2015
 

[1] Pere Bosch, Cop de Porta, Volum I. Barcelona, 2014
  Andreu Mas, Cop de Porta, Volum II. Barrcelona, 2014
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici