GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. El ‘sistema modern

Francesc Roca. El ‘sistema modern' de Jaumeandreu (1)


Eudald Jaumeandreu va fer una excel·lent presentació del que ell en va dir sistema modern de l'economia. Era el que, al 1816, quan la Junta de Comerç de Barcelona li publica la seva Economia política, feia tres segles que funcionava a Europa (i també, als Estats Units d'Amèrica). El sistema modern és el cinquè dels sistemes econòmics que va estudiar i, de fet, l'únic que ha tingut èxit. Al 1816, i al segle XXI.
 
El sistema modern, seguint Smith, es basa en l'aleshores novíssima teoria del valor treball. L'origen del valor, la clau de volta de l'economia, no és ni la terra, o els recursos naturals, ni el capital o els diners (per bé que ambdós factors són molt importants), sinó el treball, i especialment, els treballs productius qualificats. Els treballs, segons Jaumeandreu, són -quasi tots– “treball productiu” i, de fet, el “treball improductiu” és, en el seu esquema teòric, molt marginal.
 
El sistema modern combina els tres tipus d'indústries: la “indústria agrícola”, la “indústria fabril” i la “indústria mercantil”. Totes tres són indústries modernes i (especialment, la segona), es basen en les màquines, que, contràriament al que diuen alguns, no fan disminuir el nombre total de treballadors, ans, a l'inrevés, fan créixer el treball. L'exemple escollit per Jaumeandreu és la impremta, que, tot i fer desaparèixer els copistes, ha generat (a l'entorn de llibre i de l'edició) molts llocs de treball.
 
Al sistema modern, les màquines, i, en general, les indústries, reben l'impacte positiu de les “temptatives”, “experiències”, “descobertes”, o innovacions. Segons Jaumeandreu, els invents són sempre arriscats. “Si surt bé l'assaig, tothom en pot disfrutar, ...però, l'inventor, molt sovint, s'arruïna.” Explica, a més, que, donat l'elevat cost de les recerques innovadores, el sector públic hi juga quasi sempre un paper: “El govern hi ha de participar.” Mariana Mazzucato, l'autora de L'estat emprenedor (2013), estaria encantada llegint: “les empreses atrevides dels particulars foren sempre precedides i ajudades pels governs”.
 
El cas d'Holanda
 
A les economies organitzades seguint el patró del sistema modern no els cal un gran territori, ja que poden obtenir els productes alimentaris de lluny. És el cas, al 1816, del país més ric del món, Holanda, que compra els aliments que necessita fora de les seves fronteres: “Holanda obté blat amb les seves teles.”
Tampoc necessiten companyies privilegiades, que són uns quasimonopolis semi-públics, una feixuga herència del mercantilisme (que es manté, encara, per cert, al segle XXI). Ni tampoc són imprescindibles moltes grans empreses, car la divisió del treball permet la creació d'empreses petites-mitjanes, entrellaçades, per a cada etapa/aspecte dels processos productius.
 
Eudald Jaumeandreu explica, a més a més, que les petites: 1. “aprofiten millor l'espai”, 2. “necessiten més treball i cura que diners”, 3. poden variar o modificar “de mil maneres” la seva pròpia producció.
 
El marc
 
Segons Jaumeandreu, La riquesa de les nacions d'Adam Smith ha canviat el món, però és un llibre pensat per a la Gran Bretanya. Com el de Jean B. Say és per a França. L'economia política (1816) de Jaumeandreu és destinat al Regne de les Espanyes, que inclou “la Península i Ultramar”. El model a imitar és Holanda, i el país que enlluerna és els Estats Units d'Amèrica.
 
 
L’econòmic 18/10/2015


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici