GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. El “sistema modern” de Jaumeandreu (i 2)

Francesc Roca. El “sistema modern” de Jaumeandreu (i 2)


El model econòmic definit, el 1816, com a “sistema modern” per Eudald Jaumeandreu, primer titular dels ensenyaments d'economia a la Junta de Comerç de Barcelona, ha tingut, a Europa i Amèrica del Nord (i Austràlia) un èxit considerable. És el model que estableix que “el veritable estímul per al creixement de la població (és) la indústria activa”, car “els particulars fabriquen a menys cost que els governs”. Però, així i tot, el govern, l'estat propi, “pot facilitar la producció”.
 
Els governs poden finançar les primeres fases d'alguns processos d'innovació. Poden contribuir també a orientar molts dels consums públics, i són presents en la configuració de les diverses rendes.
 
Començem pels salaris. Jaumeandreu els defineix, com David Ricardo, com “el que cal per mantenir-se” al nivell de subsistència de l'assalariat i la seva família, “proporcionat a les seves necessitats”.
 
Però, quan es pregunta “calen baixos salaris?”, la resposta és: “Ni els salaris mòdics estimulen el treball, ni el seu alt preu el destorba, ja que l'home s'anima més al treball quan se li ofereix un millor salari.”
 
En el cas de baixada dels salaris, però, el govern, escriu, ha d'actuar. Com? Si la baixada és accidental, n'hi haurà prou “donant ajuts pecuniaris” als desocupats. Si és duradora, “el veritable remei és donar ocupació nova als braços, fomentar altres sectors de la indústria, obrir canals, netejar ports, etc.”
 
Un govern liberal, doncs, que rep l'encàrrec d'explorar nous sectors d'activitat, finançar obres públiques generadores d'ocupació. I que ha de pagar bé als seus propis funcionaris. Per dues raons : 1) “els béns que procura un home capaç i il·lustrat a la nació exigeixen una recompensa major”, 2) “el mèrit, la probitat i integritat mai es trobaran a baix preu”.
 
Seguim per la remuneració del diner, pels tipus d'interès. Aquí Jaumeandreu és, també, taxatiu: “és necessari, llegim, que el govern fixi el interès legal”. La raó és simple: l'interès “podria ser tan exorbitant que fos impossible per a les classes productives”.
 
Un paper clau.
 
Un govern liberal com el que defineix Jaumeandreu té un paper clau: “El govern té un influx molt gran sobre els consums, car el seu exemple serveix de norma.”
 
Però hi ha un tema que sembla escapar a la voluntat d'intervenció de Jaumeandreu: la moda. “La moda –llegim- empobreix”, entre altres raons “perquè rebutja gènere que s'ha començat a consumir”.
 
Però Jaumeandreu conclou que “no pertoca a l'estat modern moderar els seus consums, ni tampoc pot aconseguir-ho, perquè el caprici de la moda és superior a tots els reglaments”. Així, ja el 1816!, el “sistema modern” depenia, en part, dels atzars de la moda.
 
Estats Units i Europa
 
Segons Jaumeandreu, “els salaris són més alts a Amèrica en tots els rams del treball, car manquen braços a Amèrica en una proporció major que a Anglaterra i Holanda”.
I, alhora, “els guanys i l'interès són més mòdics a Holanda i Anglaterra que a Amèrica”. Als Estats Units, “els homes es troben en la situació de sortir aviat i fàcilment de la classe dependent de jornalers per entrar en la independent dels propietaris”.
 
 
L’econòmic, 25-10-2015


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici