GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Cartografia

Col·labora

Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Camp. Un exemple (més) de l’activitat comercial entre Catalunya i Amèrica durant el segle XVI

Carles Camp. Un exemple (més) de l’activitat comercial entre Catalunya i Amèrica durant el segle XVI


Una de les grans mentides de la historiografia oficial espanyola és la presumpta absència de catalans a les colònies americanes, prèvia a l’obertura dels ports hispànics al comerç americà per part de Carles III, el 1765. Aquesta absència estaria motivada per la suposada prohibició que hauria afectat als catalans de viatjar a Amèrica, territori exclusiu de colonització castellana.
 
Aquesta brama ha fet molt de forat i és molt present en l’imaginari col·lectiu català. De fet, Carles III el que va fer va ser autoritzar aquests ports a comerciar directament amb Amèrica, sense haver de passar obligatòriament per Sevilla o Cadis a pagar els impostos i fer els tràmits a què obligaven les lleis del moment.
 
L’absència de catalans a les colònies és, simplement, una gran mentida[1]. Ho explicitaven clarament les Leyes de Indias, on s’hi diu clarament que els catalans, com els balears, valencians i aragonesos, podien perfectament anar a Amèrica. A banda d’això, autors com Ciriaco Pérez Bustamante[2] i Albert Garcia Espuche[3] han documentat catalans que van anar a Amèrica i, fins i tot, s’hi van establir.
 
Un exemple fefaent del que hem dit el trobem en un document notarial del 2 de gener de 1536, que recull un tracte entre mercaders barcelonins per enviar una nau a Santo Domingo carregada amb blat, farina, vi i altres articles no especificats i tornar amb cuiro, sucre i “altres mercaderies” que eventualment poguessin trobar en el moment d’arribar a l’illa caribenya[4].
 
El text traspua una absoluta naturalitat. S’hi especifica quina part posa cada soci i encarreguen a un d’ells, Jaume Codina, que vagi a Sevilla, on hi tenen un representant, Galceran des Clergue, que l’assessorarà de quant i quin blat (o millor farina si pot ser) i vi comprar. Si sobren diners, ha de comprar altres mercaderies no especificades que puguin ser interessants tant a Barcelona com a València o a Perpinyà. S’hi especifica com Codina ha de fer les transaccions a Santo Domingo, de la qual cosa es desprèn que els signants en tenien prou coneixement i, fins i tot, experiència.
 
Un cop tornat, s’encarrega a Codina que vengui les mercaderies a Barcelona, a Sevilla o a Nàpols, segons des Clergue l’informi d’on es paguin millor. S’hi ordenen fer les convenients assegurances, les formes de cobrament i es preveu un arbitratge en cas de possibles futurs desacords.
La naturalitat amb què es fa aquesta operació comercial contrasta absolutament amb la versió oficial de la prohibició de comerciar amb Amèrica. De ben segur que n’hi haurien moltes més al llarg dels segles XVI i XVII.
 
Finalment, cal destacar el fet de què el blat i el vi, productes alimentaris, els compren a Sevilla, segurament per una raó de preu, ja que Catalunya, llavors, ja era deficitària en producció d’aliments, almenys dels bàsics i n’havia d’importar constantment.
 
 
 
 
Die lune II mensis junii amo predicto M.D.XXXViIII0.
 
Instrumentum capitulorum Cactorum et firmatorum per et inter honorabilem Petrum Bernardum Codina, Franciscum Xifre, Jacobum Casademunt et Jacobum Codina, mercatores, cives Barchinone, super societate ex causa unius viagii rotundi ad Insulam Sancti Dominici per dictum Jacobum Codina faciendi, prout est large in scedula.
 
Testes in scedula.
 
Die lune II mensis januarii anno a Nativitate Domini MDXXXVIIII.
 
Lo nom de Nostre Senyor Déu Jhesu Christ y de la gloriosa Verge María Mare sua, humilment invocats,
 
Sobre la Companyia per causa de ter un viatge rodó en la Illa de Sancto Domingo,  desliberada a ser feta, per y entre lo honorable en Pere Bernat Codina, Francesch Xifre, Jaume Casademunt e Jaume Codina, mercaders, son stats, pactats hi concordats los capítols segiients:
 
Primerament, és pactat y concordat, que lo peu o capital de dita Companyia aja de hésser de dos milia ducats, en los quals hajan a possar tots los dits personers en mà de dit FRancesch Xifre, so és, lo dit Pere Bernat Codina sis cents sinquanta ducats; e lo dit F'rancesch Xifre, sis cents sinquanta ducats; e lo dit Jaume Casademunt, dos centsducats; e lo dit Jaume Codina sinch cents ducats, tota hora y quant serà mester per esmersar per la present Companyia, segons devali sera hordenat.
 
E més havant és pactat y concordat, per y entre les dites parts, que lo dit Jaume Codina se haja a partir per Civilla lo més prest sia possible, y com Déu vulla sia allí, compre tants vins y farines, ho forments perfer ferines, com per Galceran dez Clergue li sera concellat, per un viatge della suma sobredita li aparés se dega esmersar en semblants mercaderies de vi y ferines y, aquells compre a tot son consdl y horde de dit Galceran dez Clergue, e los fassa portar en Civilla ho ahont per dit Clergue li sera dit y, finalment, metreho hen horde hen les botes ho pipes per carregar, com per lo dit dez Clergue li sera dit, tenint diligencia en aver principalment la mercaderia bona y aprés trehallant d’avantatgar lo que's porà.
 
E més avant és pactat y concordat, que lo dit Francesch Xifre don cornisió al dit Galceran dez Clergue, de donar al dit Jaume Codina, los dinés que per a lla compra de dits vins y farines seran menester, donanthi horde s'en valega de la part per hont millor li haparrà.
 
E més havant és pactat y concordat, que lo dit Jaume Codina, aja a tenir lo compte de la compra de dits vins y farines, lo qual acabat que haja de comprar y metre hen horde per carregar ans que pertesca per Santo Domingo, aja a cloure 19 dit compte de compre y despesses y aquel trametre al dit Francesch Xifre y, aprjs lo com.pte corrent dells diners li haura ,donats lo dit dez Clergue y, lo compte de totes les despesses que fin[a] en aquella hora haura fetes ha tall, que ans que per dit loch de sancto Domingo pertesca se sapia lo cost y si serà tomador dells diners haurà rebuts ho no.
 
E rnés havant és pactat y concordat, per y entre les dites parts, que lavat lo que serà mester per dits vins y farines, lo que resterà lo dit Xifre ho dega hesmerzar ho fer esmercar, tant ací com per com Perpinyà y Valencia y altres parts, hen aquelles mercaderies ho avers que ha ell apparrà bones per al dit loch de Sancto Domingo, tenintne compta hapart en son libre per dit compte.
 
E més havant és pactat y concordat, que lo que serà esmerzat per dit Francesch Xiifre o per sa comissió hen Vallensia ho Perpinya o altre loch, per ell serà fet esmerzar per la via que millor li apparrà dega fer portar en Civilla, ramés tot al dit Jaume Codina y, anant per mar aja fer asegurar fins ha Civilla, fins los tres quarts o més, si més li  haparrà.
 
E més havant és pactat y concordat, que lo dit Jaume Codina, com los dits vins hi farines seran hen horde, he la roba sera haribada en Civilla ab tot lo dit hesmerzs, a la hora que per lo dit Galceran dez Clergue li serà haconsellat, dega carregar totes les susdites mercaderies per dit lloch de Sancto Domingo, hen un ho més pasatges, y lo dit Jaume Codina aja de anar ab la hu d'ells, y que se fassa lo consignament a ell y per sa absència al qui lo dit Galceran dez Clergue li dirà.
 
E mes avant és pactat y concordat, que lo dit Francesch Xifre, axí en Barchinona ho hen Càliz, dega fer asegurar alla hont miilor li apparrà a risch de dites mercaderies ho avers, de Sivilla a Sancto Domingo, entrada ab exida, ço és, s'is fa en Barchinona mil y set cents ducats y si's fa en Càliz tots los dos milia ducats.
 
E més avant és pactat y concordat, que lo dit Jaume Codina prengue en Civilla recort del dit Galceran des Clergue, del que te a fer en Sancto Domingo y, que estigue a tot lo que ell li hordonorà per dit recort y, que prengue letres de recomendacions per dit loch de Sancto Domíngo.
 
E més havant és pactat y concordat, que cont Déu vulla sia junt lo dit Jaume Codina en Sancto Domingo, segesca, com per lo dit Galceran dez Clergue li serà hordenat, aurà de fer del que s'en porterà y largament vendreho tot, axí a temps com de comptans baretar ab cuyrons y alguna part de sucres y algunes haltres mercaderies, si per dit des Clergue li serà dit, tenint en son libre la venda per manut del que vendrà y compta del que y comprarà, y com venés de comptans, aqui mateix tornar hesmerzar en. dits cuyros, sucres y altres coses hordenades per dit des Clergue, en cars que venés ha temps baretar las dites ab les dites mercaderies ho havers e corn no's pugés fer esperar lo tempse rebut esmersar en dites mercaderies ho avers.
 
E més havant és pactat y concordat, que lo dit Jaune Codina, tantost com tenga alguna mercaderia, per poqua que sia, per trametre, encara que no sia despedit haventy pasatge per Civilla o Càliz, dega carregar tot lo que tindra lo més prest porà per Civilla o Càliz. Y finalment, en una ho més partides, ho dega tot carregar per Civilla o Càliz, consignat cont ell vindrà a ell, e per sa absènsia a Rafel Codina, y corn ell no vindrà, tant sollament, consignant al dit dez Clergue en Civilla o al dit en Rafel Codina en Càliz, per seguir l'orde de dit Xifre.
 
E més avant és pactat y concordat, que lo dit Jaume Codina no s'en dega venir de Sancto Domingo fins se meta devanter tot lo proseyt del present viatge, si donques no y restàs, collqua cossa que fos perduda, só que Déu no vulla, avent emperò tramés hi carregat lo proceyt del dit viatge, aja y sia tingut venir en Civilla y allí dar avís al dit Xifre de tota cossa aurà feta y portada y esperar horde del dit Xifre del que haurà de fer.
 
E mes havant és pactat y concordat, que lo proceyt que vindrà de dit loch de Sancto Domingo, lo dit Xifre puga fer vendre en Civilla ho Càliz, si li appar fer,  per portar así o en Nàpols, o fer vendre part en Civilla ho Càliz y part en Nàpols, o part portar así, ahont millor apparrà, y axi en Civilla, ací o Nàpols vendre ho fer vendre a temps, de comptans com millor li apparrà.
 
E més havant és pactat y concordat, que hen cars que dit proceyt se n'agués de fer portar ací en Barchinona o Nàpols, lo dit Xifre sia obligat en fer asegurar fins los tres quarts estimantho corn millor li apparrà, e més, si més li apar pero manquo no e més.
 
E més havant és pactat y concordat, que totes les despeses que lo dit Jaume Codina farà, axi de anar de ací en Civilla, com lo que ferà estant en Civilla y comprant los dits vins y farines y, altrament, esteran a partir per son viatge, com les que faran anant, estant y tornant de Sancto Domingo; com les que farh per tornar así en Barchinona, totes se hagen de pagar del comú de dita Companyia.
 
E més avant és pactat y concordat, que per los treballs soportedors per lo dit Jaume Codina, li sia donat, segons happarrà per los dits Pere Benet Codina y  Francerch Xifre, lo que a ells haparrà segons lo guany que Nostre Senyor y aurà donat, per lo que li serà donat sia pagat dell Comú de dita Companyia, com de fet ho ramet ha ells.
 
E més havant és pactat y concordat, que lo dit Francesch Xifre, no haja cossa alguna per sos treballs, ans de present ho dona a la present Companyia.
 
E més havant és pactat y concordat, que hésmeltit o venut sia lo proseyit de la present Companyia, aguts los comptes de totes parts, tots los dits perssoners ajen de comptar sobre los libres del dit Francesch Xifre, e llavat totes cosses lexades dells guanys, y lo resto sia partit a sou y a liura, per lo porció que quiscu hi te, segons en lo capitol della mesa quiscú és obligat a possar.
 
E més havant és pactat y concordat, que si per causa ho rahó de la present Companyia, o dells comptes de aquella, o de altres qualsevol coses toquant a la Companyia, se seguirà, entre les dites parts ho personers, discordia, plet ho qüestio alguna, lo que Déu no vulla, aquells talls plets o qüestions a desesir h0 declarar en Barchinona, a conexensa de dos mercaders, elegidors la hu per la part contraria y l'altre per la purt contradient, jat sia fosen en quiscuna part un o moltes, e los dits mercaders se pugen elegir un terzer en cars que no's concordassen, e si sobre qui seria lo tercer no's concordassen, en tall cars sia elegit y posat per los cònsols de la mar de Barchinona, ab una promenia de mercaders, la qual halegit ab los dos mercaders, declaren sobre les dites castions mercantillvolment y de pla, tant per via de dret, com per amigable compusisiò, dell modo ,que dits jutges e compromissaris en són cars hi lo que al tercer apparrà, com de present les dites parts ne fan y fermen compromís larc y bastant, com si en aquella hora fos fermat ara per ells dos en poder del dit notari devall escrit, sots les penes y juraments devalls scrits, tots defugis, dilasions, excepsions cessants, ab renunsiatió de propi for e altres degudes y pertanyents.
 
E totes les dites parts, los sus hanomenats, totes he sengles cosses desus dites expressades y contengudes largament convenen y en bona fe prometen los huns y als altres, hatendre y complir y servar, justa lur seria y tenor y contra aquells no fer ni venir ni contravenir per alguna causa ho rahó, sot pena de sinch sents ducats d'or, guanyadors per lo tot a la part obedient y observant los presents capitolls, hi perdedors a la part contrafayent y contradient, la quall pena pagada ho no gressiossament, no res menys les cosses en los presents [capítols] contengudes, se hajen de tenir y complir y servar ab tota fidelitat.
 
E per so totes les dites parts desus hanomenades, obbligen tots lurs bens e drets, ab totes les renunsiasions degues u pertanyens.
 
E axi u juren hen animes lurs a Nostre Senyor Déu e alls seus quatre Sancts Evangelis corporalment toquats.
 
E finalment, vollen les dites parts que dells presents capitolls y de les coses en aquells contengudes e de quiscuna de aquelles sien fetes he hordenades a les dites parts e quiscuna de aquelles liurades, tantes cartes com demanades y requestes seran per lo notari devall escrit, ab totes les clàusulles desus hoportunes e nesesàries, ha coneguda del dit notari, substància dell fet principall no mudada.
 
Testes firmarum dictorum Petrum qui firmarunt dicto die lune .II mensis junii amo predicto a Nativitate Domini M.D.XXXVIIII sunt: Franciscus Perez, mercator, et Franciscus Catarro, parator pannorum lane, cives Barchinone.
 
 
AHFB. Pedro Celitons, leg. 2 "prothoc. sive man", años 1539-1540;
Caja VI, pliego suelto de Compañías.
 
Carles Camp 01/04/2016
 

[1] http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART01844
[2] Pérez Bustamante, Ciríaco “Las regiones españolas y la población de América (1509-1534)”. Revista de Indias, 5 (1941), pp. 81-120
[3] Albert Garcia Espuche, Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña 1550-1640., Madrid, 1998, p. 354-355 i 490.
[4] José María Madurell Marimon, “Notas sobre el antiguo comercio de Barcelona con las Islas Canarias y Santo Domingo”. Anuario de Estudios Atlànticos, 3 (1957), p. 563-573


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici