GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat

Actualitat

Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Catalunya homenatja els seus voluntaris de la Primera Guerra Mundial al marge d

Catalunya homenatja els seus voluntaris de la Primera Guerra Mundial al marge d'Espanya


Catalunya ha homenatjat aquest dilluns els prop de dos mil voluntaris catalans que van lluitar a la Legió estrangera francesa en la Primera Guerra Mundial. I finalment ho ha fet al marge del govern espanyol, després d'un conflicte diplomàtic que ha estat a punt de deixar la Generalitat sense poder participar en la commemoració del centenari de la batalla de Somme. El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha participat en l'acte d'homenatge a Belloy-en-Santerre (Nord-Pas-de-Calais-Picardia, França), tot i que inicialment les autoritats franceses pretenien que es limités a formar part de la delegació espanyola.
 
La "gran majoria" de voluntaris catalans eren "independentistes" que combatien amb l'estelada i per això el Govern es va negar a homenatjar-los amb la bandera espanyola, tot i la pressió de les autoritats franceses. Els catalans del primer regiment de marxa de la Legió estrangera, com "els voluntaris txecs, eslovacs i dels Balcans", "aspiraven a la independència dels seus països si finalment l'Imperi Austrohongarès i Alemanya eren derrotades", recorden des d'Exteriors. "Els grups catalanistes més radicals", com Unió Catalanista i Esquerra Catalanista, "consideraren que el catalanisme havia de tenir política exterior pròpia per assolir una projecció internacional i per això van organitzar i donar suport als voluntaris catalans que lluitaven sota bandera francesa", insisteixen des del Govern.
 
La batalla de Belloy-en-Santerre, el 4 de juliol del 1916, va ser una carnisseria: en un sol dia hi van morir 900 combatents de la Legió estrangera, dels quals una cinquantena eren catalans, liderats per Camil Campanyà. Després de la guerra, la Mancomunitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona van finançar íntegrament la reconstrucció del poble, que va quedar literalment arrasat. Per això, des de llavors els principals carrers porten el nom de Rue de la Catalogne i Rue de Barcelone. I a la façana de l'ajuntament, pagat pels catalans, com l'església o el monument als caiguts, hi ha una placa en honor a Campanyà.
 
Els organitzadors de la commemoració del centenari van convidar la delegació de la Generalitat a París a participar-hi, de la mateixa forma que es van posar en contacte amb les ambaixades dels EUA, Txèquia (que no era un estat independent el 1916) o Alemanya perquè també homenatgessin els seus morts. Però quan l'acte ja estava pràcticament tancat a nivell local, les autoritats franceses també van instar l'ambaixada espanyola a participar-hi i van demanar a la Generalitat que s'unís a la seva delegació. El Govern s'hi va negar rotundament i, finalment, la pressió dels alcaldes de la zona ha permès que aquest dilluns Catalunya pogués homenatjar els seus voluntaris al marge d'Espanya.
 
Romeva ha participat en l'acte acompanyat del delegat de la Generalitat a França i Suïssa, Martí Anglada. Per part de França, han participat en la commemoració la sots-prefecta de Perónne, Odile Bureau; el president de la Mancomunitat de l’Alta Picardia, Philippe Cheval, i els seus vicepresidents, Robert Billoret i Bruno Etévé; l’alcalde de Belloy-en-Santerre , Bernard Lictevout; el president de l'entitat Souvenir Français, Marcel Queyrat, i un oficial representant de la Legió. També hi hi han assistit consellers i militars txecs, alemanys i dels EUA.
 
A l'acte, el conseller Romeva ha fet referència als voluntaris catalans que hi van participar i perdre la vida assegurant que la seva participació: “Ens recorda que, com a poble, sempre hem mirat Europa i el món. Mai no ens hem sentit aliens ni als seus progressos, ni a les seves vicissituds”. I ha afegit que els catalans “sempre hem tingut i demostrat voluntat de tenir presència pròpia al món. Ens hem implicat, tant com les circumstàncies ens ho han permès, en les lluites justes, però sobretot en la recerca de solucions als conflictes”.
 
Romeva ha remarcat que commemoracions com aquesta “ens faciliten el retrobament i el record dels que van viure aquells temps atroços, però també com a mostra de fraternitat i, avui, de compromís amb la pau”.
 
Després de les ofrenes, la Legió estrangera i el cor d’infants han interpretat “La Marseillaise”. Tot seguit, s’ha inaugurat l’estela funerària en honor a la Legió estrangera i també una placa dedicada al poeta català Camil Campanyà a càrrec del conseller Romeva i el delegat del Govern, Martí Anglada, juntament amb l’alcalde de Belloy en Santerre. El conseller ha lliurat una medalla de record, en nom del Govern, a l'alcalde de Belloy en Santerre.
 
Durant la cerimònia, l’Orquestra Barroca de Barcelona i la Banda de la Legió han ofert un concert conjunt, i un estudiant de català de l’Université d’Amiens ha llegit poemes de Camil Campanyà. A més, un representant dels estudiants de Harvard ha llegit poemes d’Alain Seeger.
 
La batalla de Somme
 
Els voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial van lluitar a la Legió estrangera francesa, al costat de voluntaris txecs, eslovacs i de països dels Balcans que aspiraven a la independència dels seus països si finalment l’Imperi Austro-hongarès i Alemanya van ser derrotats.
 
L’estiu del 1916, ara farà un segle, a la Picardia, entre París i la frontera belga, es va desenvolupar la gran batalla de Somme. L’ofensiva aliada de la Somme contra els alemanys va ser protagonitzada per tropes franceses i pels soldats de la Commonwealth. El 4 de juliol de 1916, en la seva progressió per l’Alta Picardia, la Legió estrangera francesa va atacar les posicions alemanyes del poble de Belloy en Santerre.
 
En aquella cruenta batalla van morir molts voluntaris catalans, entre ells intel·lectuals voluntaris de la Legió estrangera francesa: el català Camil Campanyà i el nord-americà Alan Seeger. Durant la gran guerra també van trobar la mort els poetes alemanys Reinhard Johannes Sorge i Alfred Lichtenstein.
 
 
NacioDigital 4/07/2016


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici