GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
L. Bonada. Els editors de 3 llibres d

L. Bonada. Els editors de 3 llibres d'aritmètica antics indiquen que queda molta llengua no literàri


Els editors de tres llibres d'aritmètica antics indiquen que queda molta llengua no literària per rescatar
 
 
 
Els dos editors del volum Tres llibres d'aritmètica mallorquins, Catalina Martínez Taberner i Joan Carles Villalonga Terrassa, publicat a la Col·lecció Scripta, impulsada per la Universitat de Barcelona, constaten que encara resta molta feina a fer per tal de treure a la llum la llengua catalana escrita no literària i poder-la analitzar.
 
Ho sap especialment bé la doctora Catalina Martínez Taberner (Palma, 1952), professora titular de la universitat de Barcelona, perquè la seva tesi doctoral investiga a través de la documentació escrita la pèrdua del codi català, més enllà de l'àmbit literari, i la seva substitució per codis aliens a la llengua catalana, i perquè s'ha centrat en particular en registres diversos, com el de l'escriptura amb finalitats pràctiques, particularment la notarial i els llibres de família.
 
El volum recull la transcripció i l'estudi de tres manuscrits: Llibre de pràctiques d'aritmètica, probablement del 1616; Llibre de comptes, del 1670, tots dos obra d'Antoni Fontirroig, i Llibre de arithmètica que serveix de ús y estudi del senyor Antonio de Montaner. Any 1803, d'autor desconegut
 
Són autèntics llibres de text que servien per explicar els algoritmes de les principals operacions matemàtiques que tot comerciant -i el pagès, quan comerciaven, inclòs- o persona mitjanament cultivada havia de saber. Com que l'autor plantejava molts problemes a través d'exemples, la redacció de cada cas es converteix en un document lingüístic molt valuós, perquè s'hi veu quina era la llengua parlada del moment, amb més fidelitat, evidentment, que en un text literari. Tots tres manuscrits presenten un món real, uns personatges quotidians que han de resoldre situacions aritmètiques no prou fàcils.
 
A més, per la naturalesa dels problemes que s'hi plantegen i que fan referència a fets de la vida quotidiana, com ara mercaderies de compravenda habitual, cal remarcar, indiquen els editors, la riquesa lèxica de tipus de teixits i noms de peixos.
 
Javier Docampo Rey, especialista en aritmètica europea històrica, diu en la introducció que el fet que textos com els recollits s'analitzin i editin és molt rellevant per a la història de la llengua catalana, especialment en un context científic. "Però, a més -afegeix- aquests documents donen molta informació sobre com s'ha dut a terme l'ensenyament de l'aritmètica pràctica, una matèria que ha jugat un dels papers protagonistes en el desenvolupament d'un món cada vegada més complex".
 
El Temps 22/09/2016


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici