Vicent Martín Soler

Vicent Martín Soler (València, 2 de maig de 1754 – Sant Petersburg, 30 de gener de 1806), reconegut a Europa (Itàlia, Àustria, Rússia) com un gran compositor, va escriure nombroses òperes en competència amb Mozart i altres autors.

Autor anònim

ENCICLOPÈDIA CATALANA

Fill de Francesc Xavier Martín, tenor de la catedral de València, i de Magdalena Soler, d'una família d'argenters barcelonins. De jove anà a Madrid, on, animat pel baríton italià D. Guglietti, escriví algunes àries i la seva primera obra escènica: La madrileña o el tutor burlado (1776). És probable que completés la seva formació musical a Bolonya, amb G. B. Martini. El 1780 era a Nàpols, al servei de l'infant Carles, el futur Carles IV d'Espanya, i hi estrenà nombroses òperes, com Ifigenia in Aulide (1779), Ipermestra (1780), Partenope (1782) i L'amore geloso (1782). A Torí presentà Andromaca (1780), L'accorta cameriera (1783), Vologero (1783), etc. A Venècia, In amore ci vuol destrezza (1782) i Le burle per amore (1784), i a Parma, La vedova spiritosa (1785). Vers el 1785 s'instal·là a Viena, escenari dels seus grans triomfs, que li donaren fama a tot Europa: Il burbero di buon cuore (1786), Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà (1786), la seva òpera més cèlebre (Mozart en cità un tema al seu Don Giovanni), i L'arbore di Diana (1787). El 1788 anà a Peterburg, on li foren confiats diferents càrrecs; hi estrenà, amb un gran èxit, Gore bogatys Kosometovitič ('El dissortat heroi Kosometovitič', 1789) i Pesnoljubic ('Les estimades cançons', 1790). Des de Rússia envià a València una Gran Salve dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats. Invitat per L. da Ponte, anà a Anglaterra, on estrenà dues òperes, al teatre Haymarket de Londres. Tornà a Rússia, on el tsar Pau I el féu conseller privat i inspector de les companyies d'òpera italiana. En morir fou enterrat a l'illa de Wassiliewskij Ostrow. És considerat un dels millors compositors de l'escola napolitana i l'introductor del vals en la música culta. Les seves òperes restaren en els repertoris europeus fins el 1830, traduïdes a diferents idiomes. Del 1779 al 1800 estrenà, a més, deu ballets i les cantates La deità benefica (1790), Strofe (1791-96) i Il sogno (1800); escriví també un rondó per a cant i orquestra, cànons i cançons, tres duets per a dues guitarres i una alemanya amb variacions per a piano. A Itàlia fou conegut com a Martini lo Spagnuolo (per distingir-lo de G.B.Martini). El 1995 Jordi Savall recuperà Il burbero di buon cuore després de 200 anys de l'última representació.

Autor anònim

VIQUIPÈDIA

Vicent Martín i Soler (València, 2 de maig de 1754 – Sant Petersburg, 30 de gener de 1806), compositor valencià famós per les seves més de trenta òperes estrenades a Nàpols, Viena i Sant Petersburg, i una vintena de ballets.

Entre els sis i quinze anys cantà al cor de la catedral de València. A partir de 1775 es traslladà a Madrid i hi estrenà la que possiblement sigui la seva primera òpera, Il tutore burlato, després traduïda al castellà i adaptada en forma de sarsuela amb el títol de La Madrileña. A Madrid obtingué el favor del futur Carles IV i finalment es traslladà a Nàpols, a treballar amb la família reial (també borbònica).

Entre 1777 i 1785 Martín i Soler treballà a Nàpols, anys en què va consolidar la seva formació i va afermar la seva fama com a compositor. El 1779 aconseguí estrenar una òpera, Ifigenia in Aulide al gran teatre San Carlo. Els anys següents la seva fama augmentà a tota Itàlia i les seves òperes es començaren a representar a altres ciutats (Andrómaca, L'amore geloso, In amor ci vuol destrezza i Le burle per amore, entre d'altres).

El 1785 rebé una oferta per instal·lar-se a Viena i s'hi traslladà. A Viena, gran capital de l'òpera italiana en aquells moments, Martín i Soler, que era el favorit de Josep II, amplià el seu cercle musical i féu ràpidament amistat amb el gran llibretista Lorenzo da Ponte, amb qui col·laborà en cinc òperes. El 1786 ja estrenà l'òpera Il burbero di buon cuore i tot seguit Una cosa rara, el seu èxit més espectacular, L'isola del piacere, i L'arbore de Diana. Segons el nombre de representacions a la cort, només superat algun any per Giovanni Paisiello, sembla que era el preferit del públic de Viena, per davant de Salieri i Mozart.

A finals d'estiu de 1788 li va arribar una oferta de la tsarina Caterina II per nomenar-lo compositor de la cort russa, oferta que acceptà. A Sant Petersburg compongué noves òperes, vegades en rus, com Gorè Bogatyr Kossomètovitx («El desgraciat heroi Kossomètovitx») amb libreto de la pròpia tsarina, i representà les seves òperes italianes anteriors. Entre 1793 i 1796 residí a Londres, on estrenà La capricciosa corretta també amb text de Da Ponte, que fracassà i l'obligà a retornar a Sant Petersburg. A Sant Petersburg també composà diversos ballets, com Didon abandonée (1792), Amour et Psyché (1793, basat en Psyché de Molière, Corneille i Quinault), Tancrède (1799) i Le retour de Poliorcète (1799). Els darrers anys a Rússia es dedicà bàsicament a l'ensenyament i compongué relativament poc. Morí el 30 de gener de 1806.

Biografia a l'Enciclopèdia Visual Valenciana (YOU TUBE)

Entrevista de Paula Reig a Josep Vicent, director artístic de la WOJM (abril 2007)

Òperes

Il tutore burlato (opera buffa, llibret de Filippo Livigni, 1775, Segòvia) [YOU TUBE]
La Madrileña o el tutor burlado (1778) [YOU TUBE]
Ifigenia in Aulide (dramma per musica, llibret de Luigi Serio, 1779, Nàpols) [YOU TUBE] [YOU TUBE]
Ipermestra (dramma per musica, llibret de Pietro Metastasio, 1780, Nàpols)
Andromaca (dramma per musica, llibret d'Apostolo Zeno, 1780, Lucca)
Partenope (componimento drammatico, llibret de Pietro Metastasio, 1782, Nàpols)
L'amor geloso (azione teatrale comica, 1782, Nàpols)
In amor ci vuol destrezza (opera buffa, llibret de Carlo Giuseppe Lanfranchi-Rossi, 1782, Venècia)
Il Vologeso (dramma per musica, llibret de Apostolo Zeno, revisat per Vittorio Amedeo Cigna-Santi, 1783, Torí)
Le burle per amore (dramma giocoso, llibret de Marcello Bernardini, 1784, Venècia)
La vedova spiritosa (dramma giocoso, 1785, Parma)
Il burbero di buon cuore (dramma giocoso, llibret de Lorenzo Da Ponte sobre un de Carlo Goldoni, 1786, Viena) [YOU TUBE] [YOU TUBE]
Una cosa rara ossia Bellezza ed onestà (dramma giocoso, llibret de Lorenzo Da Ponte, 1786, Viena) [YOU TUBE]
L'arbore di Diana (dramma giocoso, llibret de Lorenzo Da Ponte, 1787, Viena) [YOU TUBE] [YOU TUBE] [YOU TUBE] [YOU TUBE]
Gorebogatïr' Kosometovich (dramma con musica, 1789, Sant Petersburg)
Pesnolyubiye (dramma con musica, 1790, Sant Petersburg)
Fedul' s det'mi (dramma con musica, 1791, Sant Petersburg)
La scuola dei maritati (La capricciosa corretta; Gli sposi in contrasto; La moglie corretta) (opera comica, llibret de Lorenzo Da Ponte, 1795, Londres) [YOU TUBE]
L’isola del piacere (L’isola piacevole) (opera comica, llibret de Lorenzo Da Ponte, basat en L'isola della fortuna di Giovanni Bertati, 1795, Londres)
Le nozze de' contadini spagnuoli (intermezzo, 1795, Londres)
El pobre heroi Kosometovich (1795)
Camille ou Le souterrain (comédie mêlée de musique, llibret de Benoît-Joseph Marsollier des Vivetières, 1796, Sant Petersburg)
La festa in villaggio (opera comica, llibret de Ferdinando Moretti, 1798, Sant Petersburg. [YOU TUBE]

Altres treballs:

Cantata a tres voces (1779, Nápoles)
Philistaei a Jonatha Dispersi (actio sacra, 1784, Venecia)
La Constanza & La Mercede (1786) [YOU TUBE] [EPDLP]
Il sogno (cantata para tres sopranos y orquesta, texto de Lorenzo Da Ponte, 1787, Viena)
La Deità benefica (cantata, texto de Ferdinando Moretti, 1790, San Petersburgo)
Strofe (cantata, texto de Ferdinando Moretti, 1791-6)
Cantata per la consacrazione della Chiesa Maltese (cantata, 1800, San Petersburgo)
Concierto para violín (1795, Londres)
Canzonette italiane dedicate alle dame [TRADEBIT]: La Volubile [YOU TUBE]
La Simplice [YOU TUBE]

Partitures

XII Canoni

Vicent Martín Soler

Política de cookies